"Una llengua en plena ebullició" : els traductors davant el català literari a les primeres dècades del segle XX

L'objectiu de l'article és estudiar la percepció que els traductors catalans del començament del segle XX tenien de la llengua. S'han pres en consideració pròlegs i articles de traductors com ara Antoni Bulbena, Salvador Vilaregut, Josep Carner, Artur Masriera, Cebrià de Montoliu, Anfòs Par i Carles Riba, i també de crítics com el mateix Riba, Manuel de Montoliu, Josep Farran i Mayoral i Lluís Nicolau d'Olwer, i s'han analitzat els comentaris que dediquen a l'estat de la llengua literària utilitzada en les traduccions; comentaris que van des de la constatació de les mancances de la llengua al començament de segle, passant per la necessitat de netejar-la i regenerar-la, fins als avantatges que comportava el fet de traduir amb una llengua encara no fixada i, doncs, dúctil i emmotllable.The aim of this paper is to study how Catalan translators perceived their language during the first decades of the 20th century. We have taken into account all the comments about language issues present in the forewords and articles written by translators like Antoni Bulbena, Salvador Vilaregut, Josep Carner, Artur Masriera, Cebrià de Montoliu, Anfòs Par and Carles Riba, and also by critics like Riba, Manuel de Montoliu, Josep Farran i Mayoral and Lluís Nicolau d'Olwer. Some comments refer to the deficiencies of the language at the beginning of the century, others to its need for cleaning and regenerating, and others to the advantages derived from translating into a language which was not yet fixed and, therefore, ductile and malleable